11 de juny de 2012
0 comentaris

Rescat, Fiança (com en diuen en anglés), REscat tou…

Jo no sé res d’economia.
I, els noticiaris, els informatius, els “mass media” ara per ara, el que estan fent és ofegar-nos amb una allau d’informació que ens impedeix veure els arbres del bosc.

Però, sí que tinc una cosa clara.
Ningú no dóna un duro a fons perdut. Almenys en el món dels bancs i de les finances.
Si donen a Espanya fins a cent mil milions d’euros, no pot ser gratis.
Potser són elucubracions meues.
però, el que sí que és ben clar és que si l’Estat espanyol és garant del préstec, és, al remat, el poble pla que, com de costum, està avalant el préstec.
Si els bancs no poden tornar aquests diners (i, per ara, amb tot el que han fet, no hi ha res que assegure que sí que ho faran sense cap dubte), tocarà una altra vegada a la ciutadania apoquinar.
Perquè no hem d’oblidar, no podem oblidar, que PSOE i PP es van afanyar a reformar la (intocable, segons per a qui, i per a què) “consititución española”. I que aquest canvi era per assegurar que els deutes financers de l’Estat espanyol serien atesos abans que les despeses, inversions… de qualsevol altre tipus (sanitàries, educatives…).
Com volen que els creguem si ja han donat proves més que suficients, els uns, els altres i els de més enllà, de no saber per on cauen!
Bé, això no és del tot cert, sí que saben per on els cauen els diners, a ells!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!