13 d'octubre de 2011
0 comentaris

Una llengua que camina

Acabe de veure el vídeo Una llengua que camina.

Se’n poden dir moltes coses. Però ho resumiré en què és una injecció de moral als que lluitem perquè el nostre poble no desaparega.

Gràcies! gràcies a tots els que l’heu fet possible!

 

 

Als que sabem que no som quatre gats, i que la raó és del nostre costat, també ens calen injeccions com aquesta.

Encara hi ha molt de camí per davant, a tots els territoris del nostre país, en alguns més que en d’altres, és cert; però la vitalitat que hi ha al darrere dels que han canalitzat, i participem, d’accions com les Trobades, i tantes altres activitats de dinamització lingüística és molt tenaç.

Ha passat molt de temps, des de l’època de les pintades com la de la imatge. S’hi han fet moltes coses pel valencià; també moltes en contra! Però, el que no han pogut és silenciar-nos. I, tot i que el futur pot pintar gris molt fosc, demostrem, cada dia, com a poble, que no volem desaparéixer.
Si la tele -quan era única i monolingüe, i encara ara que continua sent quasi absolutament monolingüe- va ser l’instrument que va fer més per la castellanització dels nostres pobles, ara, la tecnologia és al nostre costat. I internet s’ha mostrat com un molt bon exemple d’instrument de normalització.
Però, com diu el metge, la salvació passa perquè el valencià (català) siga una llengua necessària. Mentre, com diu la romanesa, els nouvinguts no vegen la necessitat del valencià -i això és feina, responsabilitat, nostra- el castellà continuarà sent la llengua A.
Encara tenim molt de camí per endavant; però ja n’hem fet un bon tros!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!