22 de maig de 2012
0 comentaris

vaga a l’ensenyament

Hui també m’he posat en vaga per la qualitat de l’ensenyament i contra les retallades.

Permeteu-me que comente una petita història.
Al centre on treballe, ho faig amb -quasi- les mateixes condicions que ho feien els mestres dels nostres pares.
No exagere. A l’aula dispose d’una pissarra digital (perquè agafe el guix amb els dits, de vegades he d’esborrar amb la mà, o, per estalviar guix, subratllar alguna cosa escrita netejant el polsim que hi ha a sota del mot).
Els mapes, o pòsters, que puc fer servir a classe… són meus.
Tenim una pissarra digital, sí, a l’abast de tot el centre, a la sala d’usos múltiples. Alguns professors hem fet un curset per aprendre a fer-la servir; un curset d’aquells que servien per arrodonir el nostre sou mileurista (ja sé que ara un mileurista és un privilegiat, però…). Uns cursets que ja no serveixen! Perquè el concepte de sexennis ha estat congelat per l’administració.
És cert que, a l’aula, tenim una cosa que no tenien els mestres dels nostres pares: ventiladors (instal·lats per l’AMPA!) per combatre la xafogor que provoca la nefasta orientació de les aules. Una orientació que ens obliga a tindre abaixades les persianes (quan n’hi ha) i tindre els llums encesos tant si fa sol com si està molt gris, el dia.
En aquest curs, a més, els radiadors emetien, aquest hivern passat, una frescor glacial, gràcies a la manca de gasoil, que l’empresa proveïdora no servia per manca de pagament del que se li devia.
Sí, com haureu endevinat, també hi ha llum artificial a les aules; no cal que els alumnes porten el llum de petroli per poder veure-hi. És un altre gran avanç de la tecnologia de què dispose a les meues aules.
Els llibres amb que treballem a classe, també són digitals: les pàgines es passen amb els dàtils! i el llapis que fan servir els alumnes, i jo, per corregir, anotar,… també és digital!
Què més volem!
No podem negar que els “nostres polítics” han estat sensibles a la introducció de la digitalització i les noves tecnologies a les aules!
En honor a la veritat, he de dir, també que, enguany gaudisc de la possibilitat de fer classe, una hora setmanal, en una aula on cada alumne té un ordinador (amb connexió a internet!) per a poder treballar.
Quan jo estudiava (vaig entrar a l’institut l’any que va morir al llit el General Isimo Franco) ja teníem mitjans audiovisuals a l’aula! El radiocassette que duia el profe de francés, o el retroprojector, com encara fan els companys de determinades assignatures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!