29 d'abril de 2009
General
0 comentaris

Una nit al museu, amb Monika Zgustova

Crònica d’una vetllada compartida amb Monika Zgustova
La Monika Zgustova i jo ens vam trobar a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya. Algun raig de sol es filtrava pels núvols d’aquella tarda grisa i la mar es respirava tant com l’olor de perfum barat d’aquella gent endiumenjada i aplegada al voltant d’unes taules que ocupaven una petita part d’aquell gran espai que se suposa destinat a afers històrics. Estaven plenes de begudes i de safates amb pastes.

Aquelles taules -ben aviat ho vam saber del cert- no eren per començar a celebrar la festa literària que al cap de poc faríem en una sala del museu. La Monika va agafar un parell de pastes, una per a ella i una per a mi. Al cap d’uns instants, vam veure una dona amb el rostre encès que caminava de pressa en direcció a nosaltres. S’atura en sec davant de la nostra taula i, traient foc pels queixals, va arreplegar, amb un parell d’urpades, les pobres pastes, talment com si es tractés de recuperar un gran botí o com si, en un atac de fúria, arrenqués l’amant d’uns altres braços. La Mònika, suau i com si no hagués aterrat mai en un món de mala educació, no se’n sabia avenir: Teresa, però tu has vist què ha fet aquesta dona? -m’anava dient, afectada i perplexa. No s’acabava de creure allò que havia passat. Vaig mirar de dir-li que aquelles petites pastes -i nosaltres, és clar- havíem estat la diana de les pors i de la violència d’aquella dona amargada que errava el tret sense saber-ho. Pensant’ho bé feia llàstima de veure algú tan desgraciat. -Mònika, això no ens ha d’espatllar la vetllada -vaig dir-li.Tot seguit, vam riure i la Monika va suggerir que aquella vivència ens hauria de servir per narrar algun atac de gelosia.

Ens vam aixecar, vam explicar els fets als cambrers i a la responsable dels actes culturals i ens vam dirigir cap a la sala on, al cap de poc, es desenvoluparia la vetllada literària.Gràcies a Carme Arenas, traductora, estudiosa de la literatura, crítica literària i coordinadora de “Veus literàries”, vaig tenir la sort de compartir aquesta vetllada amb Monika Zgustova. Potser no caldria dir que va nèixer a Praga. La Primavera de Praga es va produí quan ella tenia 10 anys i l’escriptora recorda que ?era una ciutat grisa i apagada que durant aquella primavera es va omplir d?entusiasme i efervescència i que, a diferència de París, els canvis els van protagonitzar gent del món intel.lectual i no pas estudiants?. Va estudiar literatura comparada als Estats Units i als anys 80 va establir la seva residència a Barcelona. Ha col.laborat i col.labora a diferents diaris ?El País, La Vanguardia, l?Avui- i en diferents revistes culturals, espanyoles i estrangeres. Ha traduït més de quaranta llibres del txec i del rus al català i al castellà. Per les seves traduccions li han estat concedits nombrosos premis (Premi Ciutat de Barcelona, Premi de les lletres catalanes, etc.). És coautora del diccionari rus-català. Ha escrit una biografia de Bohumil Hrabal, “Els fruits amargs del jardí de les delícies” (1996), traduïda a diverses llengües. Ha estrenat i publicat una obra de teatre, “Les aventures del bon soldat Svejk” (2005), i les novel.les “La dona dels cent somriures”(2000), “Menta fresca amb llimona” (2002), “La dona silenciosa” (2005) un llibre d?assaig i un recull de traduccions en col.laboració amb Maria-Mercè Marçal, Dues poetes russes, del 2004. El 2004 l?estat TXEC li va atorgar el premi Masaryk ?Gratias agit? pel conjunt de la seva obra. Aquesta escriptora amb tant de talent, tan culta i alhora sensible, i que ha fet un treball tan intens, sap retratar la vida amb les seves ombres i clarors, amb la fragilitat i el coratge que hi sol haver en tota vida, i té una gran capacitat de transmetre bellesa. Diu que sempre parlarà de la seva màxima: de la importància del camí, no de l?objectiu, sinó del camí en si mateix.

Per fer les nostres lectures vam triar l’espai del museu dedicat a la magnífica exposició “Dones. Els camins de la llibertat”. Aquesta exposició, plena de documentals molt interessants i d’atractius retalls de pel.lícules, té títols suggeridors com: Ciutadanes sense ciutadania, L?àngel de la llar, La conquesta de la ciutadania, els feminismes a Catalunya, La dona nova, L?esperança desfeta, El miratge de la modernitat, Lo personal és polític, El moviment d?Alliberament de les dones i Polifonies: el temps de la paraula.Les veus d’algun personatge de les obres de Monika Zgusotva i la d’Alfred Gerhardt – el protagonista de la meva novel.la “La cançó dels deportats” van estar encantats d’explicar algun episodi de la seva vida en aquesta nit literària i museística.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!