13 de juny de 2019
0 comentaris

L’1×1 dels presos politics

Oriol Junqueras. Breu i serè. Quatre minuts per al cos doctrinal d’ERC: tornar el problema a la política, el diàleg, la negociació i l’acord.

 Raül Romeva. Pacifista. Va recordar Unamuno –“Vencereu, però no convencereu”­– i Niemöller, aquell de “Primer van venir a buscar als comunistes i no vaig dir res”.

Joaquim Forn. Solemne. Va defensar els Mossos, el seu compromís polític, la seva obediència judicial i va demanar la llibertat.

 Jordi Turull. Presidenciable. Va fer el discurs que el dia de la investidura no li va sortir per l’amenaça de la presó.

Josep Rull. Humanista. Un míting sense papers basculant des de la seva “marona” que no entén res, fins a l’Espriu de l’“Ens mantindrem fidels”.

Jordi Sánchez. Gandhià. Va descriure un dolor socialitzat que ha fet millor la societat i va fer riure al públic amb el pres que li ha explicat que no hi ha porta que es resisteixi.

 Carme Forcadell. Dreyfus. Com Émile Zola, va acusar el tribunal d’estar a la presó per ser Carme Forcadell.

Dolors Bassa. Ferma. Li va dir a Marchena que ella pot esperar la vellesa a la presó, però que la sentència que faci li parlarà als nets.

 Jordi Cuixart. Melerista. Se li pot aplicar una frase d’Amanece que no es poco: “Pues yo creo que me voy a sacar la chorra”. Va cridar a la mobilització permanent des del cor del Suprem.

Santi Vila. Crític. Es va postular com a tercera via de la confabulació dels irresponsables de banda i banda.

Meritxell Borràs. Convergent. Es va emocionar recordant el seu pare fundador i va recordar l’Espriu dels ponts de diàleg.

Carles Mundó. Discret. Va lamentar el fracàs de la política, però hi creu tant com en la justícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!