Tomeu Carrió

Viure la història

4 de febrer de 2020
0 comentaris

Amador Jaume, un republicà de s’Aranjassa a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial

Amador Jaume Salvà de can Casetes.

Pla de Sant Jordi 1905 – Sant Joan 1992

Amador Jaume Salvà, 1937. Revista Mel i Sucre / Lluc.

Amador Jaume Salvà i la seva família

Aquest saranjasser, nascut el dia 2 de gener de 1915, és un personatge poc conegut a la nostra contrada: poc o gens per a la majoria de la gent, una mica més per algunes persones d’edat avançada de s’Aranjassa i de Sant Joan.

Llibre Bautismos de 1901 hasta junio del año 1920. Arxiu Parroquial de Sant Jordi (Palma).

Amador, de can Casetes, era fill de Miquel Jaume Gayà de Sant Joan (1880) i d’Aina Salvà Tomàs de Llucmajor (1883). El matrimoni amb els seus fills vivien a l’hort de Can Casetes de s’Aranjassa. N’Amador era el primer de quatre germans, tots nascuts en aquest llogaret del Pla de Sant Jordi. Els altres eren en Maties —o Macià— (1917), na Maria (1922) i en Miquel (1927). Era una família humil de pagesos que com tants d’altres acudiren al Pla de Sant Jordi —el rebost de Palma juntament amb l’Horta de Dalt i la de Baix— a la recerca de feina i prosperitat en una etapa d’expansió de l’agricultura de regadiu en aquestes contrades. [Padró de 1935. AMP]

Can Casetes actualment. S’Aranjassa. Mallorca,

Coneixements previs i interès divulgatiu

El coneixement d’aquesta persona per part nostra va començar cercant informació sobre mallorquins que haguessin estat tancats a camps de concentració nazis. Per això acudírem a la bibliografia sobre el tema i consultàrem diferents llibres sobre exiliats mallorquins com a conseqüència de la Guerra Civil. I el trobàrem citat en els llibres de Xicu Lluy, Josep Massot, Antoni Marimon i Manel Santana. A través d’aquesta bibliografia trobàrem un saranjasser i la cita d’una entrevista efectuada per Arnau Company i Mateu Sastre a la revista Mel i Sucre de Sant Joan i, també, a la revista Lluc. [consultau la bibliografia final i la reproducció de l’article a la revista Lluc]

La biografia d’Amador Jaume Salvà és la publicada en 1988 i 1995 pels dos historiadors suara esmentats; Arnau Company i Mateu Sastre. El que farem en aquest article és resumir-la, oferir l’oportunitat de llegir-la i fer divulgació d’un personatge que, tot i que els autors anteriors consideren santjoaner, nosaltres també el consideram saranjasser i del Pla de Sant Jordi. La divulgació, aquí, està pensada en primer lloc per als nostres veïns. És una aportació més al coneixement del tràgic segle XX, dels anys dels règims feixistes, la Guerra d’Espanya, la Segona Guerra Mundial i la postguerra. És important conèixer les vicissituds d’Amador com a lluitador per la llibertat de Mallorca, Catalunya, Espanya i Europa.

La nostra aportació

Amb tot, hem investigat a la Parròquia de Sant Jordi i a l’Arxiu Municipal de Palma (AMP) en els quals hem trobat les dades de naixement, matrimoni de la seva germana, família sencera, edats, adreça, etc…

Finalment, hem pogut parlar amb uns amics i veïnats seus de s’Aranjassa —Jaumeta Tomàs Oliver, recentment traspassada, i Martí Serra Castellà—  que ens donaren alguna dada més de quan vivia a Perpinyà exiliat. A través d’ells hem pogut saber un poc més de la seva estada a França i el retorn a Mallorca, ens confirmaren la seva vida durant les guerres d’Espanya i mundial, ens aportaren un document personal en forma de postal que reberen quan Amador es casà i, finalment, ens informaren de la mort de la seva dona i de part de la història familiar pel que fa a la seva germana Maria que acabà vivint amb ell primer a Perpinyà i després a Sant Joan.

Resum biogràfic

Etapa juvenil

Dins aquesta família de pagesos, o hortolans com figura en el padró abans esmentat, tots hagueren de fer feina a la terra i aportar la seva part a la família, llevat dels més petits que ja pogueren anar a escola a s’Aranjassa. El major, Amador, estudiava amb els franciscans de la Porciúncula que s’establiren al Pinar de Son Sunyer, al costat del Pil·larí i de la costa de s’Arenal, a partir de 1914.

Amador Jaume, per tant, hagué de compartir la feina a l’hort amb l’escola als franciscans a partir, almenys, dels deu o onze anys. Per això hi acudia els capvespres unes poques hores. Amb això, la seva vida en aquells anys, tot i formar part de la parròquia de Sant Jordi, transcorregué lligada a s’Aranjassa, es Pil·larí, ses Cadenes i s’Arenal, a distàncies no superiors als quatre quilòmetres des de Can Casetes.

En 1936, als vint-i-un anys, en produir-se el cop d’estat, i esclatar la guerra, feia poc temps que havia començat el servei militar. El trobà al Castell de Bellver. Fent el servei militar li canviaren el règim polític a Espanya. De ser un soldat de la República Espanyola passà, de mala gana, a ser un soldat d’un exèrcit rebel.

Amador durant la Guerra Civil Espanyola

Amb el cop d’estat militar i feixista, al Castell de Bellver, aviat pogué comprovar les tortures i maltractaments contra els presos polítics. Segons contà, en produir-se el desembarcament de les tropes lleials a la República Espanyola comandades pel capità Bayo —el 16 d’agost—, a sa Punta de n’Amer —Sant Llorenç del Cardassar— i a Portocristo —Manacor, Porto Rojo temporalment durant aquells dies— fou enviat al Front de Manacor i allà, amb altres companys, es passà a les tropes republicanes. Quan aquestes reembarcaren i abandonaren l’illa —5 de setembre—, Amador Jaume se n’anà en el vaixell-hospital Marquès de Comillas cap a Maó i després fins a Barcelona. Va passar a França però fou obligat a tornar al territori de la República i combaté al Front d’Aragó i a València fins a la retirada final de l’Exèrcit de la República. A Barcelona feu els estudis de militar i assolí el grau de tinent. També s’afilià al partit polític d’Estat Català.

A la retirada republicana de febrer de 1939, passà la frontera cap a França i anà a parar al camp de concentració del Barcarès —al Rosselló— on s’encarregava de fer les fitxes dels republicans que hi havia en el camp.

Maquis a la Segona Guerra Mundial

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial tenia diferents opcions com tornar a l’Espanya ara franquista, caure en mans dels feixistes francesos o dels nazis alemanys, o oferir-se a formar part dels grups de treballadors espanyols. Ben aviat però, es feu de la Resistència i s’encarregà de tasques d’informació per als maquisards. Segons contà, fou detingut a Estrasburg i ingressat al camp de concentració de Mauthausen d’on aconseguí escapar per tornar a la Resistència Francesa.

De la seva possible estada a Mauthausen no hi ha cap document i això fa que molts ho posin en un interrogant que nosaltres no podem aclarir. En tot cas, sabem que va ajudar els americans a Marsella, informació que prové de documents que en el seu moment aportà. Amb tot, gran part de la seva lluita a França es va desenvolupar al departament de l’Alta Savoia a prop de la frontera de Suïssa.

Carnet de l’Exèrcit Popular de Catalunya. Lluc / Mel i Sucre.

 

Carnet de membre d’Estat Català amb la senyera estelada. Lluc / Mel i Sucre.

La vida a l’exili. Perpinyà

En acabar la guerra passà a residir a Perpinyà on es dedicà a fer de llenyataire i mecànic. S’hi va casar el 1961. I allà també va anar a estar amb ells la seva germana Maria. A la mort, molt aviat, de la seva dona, els dos germans tornaren a Mallorca el 1963.

Amador conta que fins a 1939, quan era al camp de concentració del Barcarès, no va poder enviar la seva primera carta a la família a través de la Creu Roja Internacional. No sabem quantes més n’envià però la Segona Guerra Mundial havia de tallar una vegada més les comunicacions amb els seus pares i germans. La família Jaume Salvà hagué d’adaptar-se a la dictadura franquista amb un fill, Amador, que durant molt de temps ignoraven que feia o si era mort i del que tampoc no convenia parlar gaire d’ell.

En aquell context, tot i retrocedir a l’etapa de la Segona Guerra Mundial, volem explicar una mica la història de la seva germana. Així, mentre Amador lluitava amb els maquis contra els nazis alemanys i els feixistes francesos del general Petain, Maria Jaume Salvà, mentrestat, es va casar el 16 de maig de 1942 a l’església de Sant Jordi [Arxiu Parroquial de Sant Jordi. Llibre de Matrimonis]. Sembla ser que el matrimoni es va produir després que la parella se n’anàs un vespre, d’amagat.  El seu home, Andreu Mas Carrió, era fill del carter Llorenç Mas Paniza, i ambdós, pare i fill, eren o havien estat falangistes. La feta que sentírem contar fou que Andreu Mas, Garleta, va passar per s’Aranjassa amb bicicleta i s’endugué l’al·lota fins a casa seva a Sant Jordi. L’endemà, en descobrir-se tot, varen haver de casar-se. En tot cas, el matrimoni no va anar gens bé i se separaren de manera molt traumàtica.

La possibilitat de tornar a Mallorca era molt problemàtica pel que li hauria suposat en arribar a Espanya; la detenció i l’encarcerament. El 1945 encara no hi havia res a guanyar tornant. Fins al 1955 l’ONU no va admetre l’Espanya de Franco. L’aïllament internacional i les dificultats de circulació eren evidents. Amb tot, la seva germana, després del fallit matrimoni, cap a finals de la dècada de 1950 o principi de la de 1960, pogué reunir-se amb Amador amb la perspectiva d’una vida millor i lluny dels problemes que havia passat en el seu matrimoni i separació.

Foto de l’anvers de la postal enviada per Amador Jaume Salvà a Jaumeta Tomàs i Martí Serra de s’Aranjassa. 1961.
Foto del revers de la postal anterior. S’hi pot veure com afirma que és casat recentment. 4 de juny de 1961 des de Montlluís al Conflent (Catalunya Nord – França).

El retorn a Mallorca

El 1963, com hem dit, tornà a Mallorca i, tot i algunes dificultats inicials posades per les autoritats franquistes pogué fer la seva vida. Els germans visqueren a s’Aranjassa fins al 1968, quan anaren a viure a Sant Joan, el poble del seu pare on va fer almenys un temps de jardiner.

Els germans Maria i Amador a casa seva a Sant Joan. Revista Mel i Sucre.
Amador Jaume als 73 anys. Revista Mel i Sucre / Lluc.

Amador Jaume Salvà, morí a Sant Joan l’any 1992 i ens deixà la seva història que a vegades sembla rocambolesca però de la que podem afirmar, pels documents que mostra, que en molta part era certa. I la part de la que no hi ha documents no podem dir que no ho fos de certa, simplement és que no hi ha proves escrites per ara. Una història que no estàvem acostumats a sentir. Com si a Mallorca tot hagués estat falangisme, nacionalcatolicisme i franquisme.

Notícia de la mort d’Amador Jaume a la revista Damunt Damunt. Núm. 11. 1992. Sant Joan.

Consideracions finals

Altres exiliats

Avui mateix —4 de febrer de 2020—, a Sant Jordi hi hagut una conferència de Michel Llompart sobre el seu pare:  «Joan de can Puig, l’infern de l’algaidí al camp de concentració de Buchenwald». Joan Llompart Garau també va lluitar amb la Resistència Francesa i fou tancat al camp de concentració de Buchenwald —Turíngia, Alemanya—, del qual sortí en vida després de quasi un any de captiveri. Joan Llompart lluità pràcticament al mateix departament de l’Alta Savoia que Amador Jaume. Ves a saber si n’Amador i en Joan es varen conèixer per aquells indrets.

Bernat Serra Vives, el metge Serra de Sant Jordi, del Centre Cultural Republicà, anà a parar al camp d’Argelers al Rosselló, prop del camp del Barcarès i després anà a viure exiliat a Mèxic. [M. Santana a les I Jornades d’Estudis: El Pla de Sant Jordi]

El batle pedani de Sant Jordi en 1936, Bartomeu Bibiloni Mas, d’Esquerra Republicana Balear, fou sorprès pel cop d’estat mentre era a Barcelona, lluità contra els rebels, passà a França durant la retirada de l’hivern de 1939, visqué la Segona Guerra Mundial i el nazisme a França i s’exilià a Buenos Aires. D’aquest santjordier en sabem poca cosa.

Un altre santjordier d’adopció —la seva germana s’establí i casà a Sant Jordi després de la Guerra Civil— Eugeni Balduz Asensio,  nascut a Vilanova i la Geltrú, després de lluitar per la República Espanyola, anà a parar a Mauthausen on va sobreviure a un captiveri de més de quatre anys. Eugeni Balduz té un reconeixement davant la casa on vivia, a Sant Jordi, quan va morir. Una Stolperstein —pedra per ensopegar—que reconeix, per tot Europa i altres països fora del continent, els que estigueren tancats en camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Un homenatge als lluitadors per la llibertat. [podeu consultar la seva biografia en dos articles nostres: «Eugeni Balduz Asensio, deportat al camp de concentració de Mauthausen» i «Eugenio Balduz Asensio: nous documents (1)»]

Conclusions

Amador Jaume Salvà no ha tengut una d’aquestes Stolpersteine perquè no s’ha pogut provar documentalment la seva estada a Mauthausen, tal com hem dit abans. No figura a les llistes de presos internats en aquell camp de concentració que s’han publicat. Estaria bé trobar algun document que ho corroboràs.

En definitiva, Amador Jaume Salvà fou un republicà i membre d’Estat Català on s’afilià per afinitats amb els seus companys, tinent de l’Exèrcit Popular de Catalunya i de l’Exèrcit Popular Regular de l’Est de la República Espanyola, lluità en la Resistència Francesa, fou col·laborador dels exèrcits aliats —en especial de l’exèrcit dels Estats Units—. Fou un lluitador per la llibertat i contra la injustícia, es digués franquisme, feixisme o nazisme.

Esperam recuperar una part de la memòria republicana santjordiera, i saranjassera, en aquesta biografia. Una història del Pla de Sant Jordi que comença a donar sorpreses en estudis recents que superen els fins ara existents i que conformen un relat més complet i aproximat del que va passar.

Bartomeu Carrió Trujillano

 

Agraïm a Arnau Company Mates que ens hagi donat permís per reproduir la informació d’aquests articles referents a Amador Jaume.

Reproducció de l’article a la revista Lluc núm 786, maig-juny de 1995. Arnau Company i Mateu Sastre. Fotografia: Guillem Florit. Premi Premsa Forana.

AJaume a Lluc p 18

AJaume a Lluc p 19

AJaume a Lluc p 20

AJaume a Lluc p 21

AJaume a Lluc p 22

Enllaços a la revista Mel i Sucre on hi ha l’article dels mateixos autors i l’entrevista que li feren:

Número 92. Febrer de 1988.      Número 93. Març de 1988.    Número 94. Abril de 1988.

 

BIBLIOGRAFIA

COMPANY, A; SASTRE, M: «Conversa amb Amador Jaume Salvà». Mel i Sucre, Sant Joan, núm. 92, 93 i 94, febrer, març i abril de 1988, Sant Joan, p. 14-16, 18-22 i 10-14. Entrevista reproduïda a la revista Lluc, número 786 (1995) amb el títol «Un mallorquí a la resistència francesa».

I Jornades d’Estudis: El Pla de Sant Jordi. Ajuntament de Palma 2017.

LLUY, X: Eivissencs i formenterers als camps nazis. Eivissa; 1995. Institut d’Estudis Eivissencs.

MARIMON, A; SANTANA, M: Els exiliats. Refugiats i exiliats de les Illes Balears a causa de la Guerra Civil del 1936-1939 i de la Postguerra. Palma: 2006. Consell de Mallorca. Col·lecció «El sostre pla».

MASSOT, J: Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme. Barcelona: 1992. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

SANTANA, M; MARIMON, A: Les emigracions forçades del franquisme. Refugiats i exiliats de les Illes Balears a causa de la Guerra Civil del 1936-1939 i de la Postguerra. Palma: 2003. Govern de les Illes Balears. Col·lecció «Els camins de la quimera».

Tomeu Carrió. Viure la història. Vilaweb: https://blocs.mesvilaweb.cat/tomeucarrio1201/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!