Tomeu Martí

Bloc de comentaris, opinions i avisos

29 de juliol de 2005
General
11 comentaris

Catalunya és una nació?

Un breu article publicat a Tribuna Catalana fa uns mesos i que segueix d’actualitat…

Des del planeta Mallorca, a la galàxia Perifèria, hem de reconéixer que per qualsevol democracianòfil i defensor dels drets col·lectius dels pobles, el moment actual que viu el Principat és observat amb sana enveja. Per posar només dos exemples, ja ens agradaria que el nostre problema fos si posam al preàmbul del nostre estatut si som una nació o no, i no si els terminators que ens governen deixaran un tros de terra sense destruir. O si l’alternativa a un govern més d’esquerres que nacionalista és un govern més nacionalista que d’esquerres i no haver de triar entre un govern més dels hotelers o més dels constructors, o més de l’Opus Dei o més dels Legionaris de Crist.

Sabem que qualsevol avanç que aconsegueixi el Principat és un avanç per al conjunt de la nació catalana, però ni que sigui perquè a un servidor li han trencat el cap més d’una vegada per afirmar que els Països Catalans són una nació, ara volem fer aquest recordatori al  nacionalisme del Principat: La nació va de Salses a Guardamar i de fraga a Maó. La nació són els Països Catalans.

  1. Una nació sense poble, un poble sense estat, una llengua que no és reconeguda, una tradició que com passa a la veïna Espanya amb els toros, intenta eclipsar la gran riquesa cultural de les terres on alguns nostalgics persistim en la idea de que podrem ésser lliures algun dia.

    La realitat, tristament cada cop més lluny de l’irlandesa i més prop de la bretona, Catalunya corre el perill d’acabar essent un mite, l’historia d’una civilització avançada, tolerant i culta que fou diluida per les succesibes migracions de barbars dessesperats que s’aferraben al somni disfresats de catalans sense entendre que ere el fet i no l’aparença el que ens distingie. 

  2. Catalunya no ha estat més un país imperialista, si no al contrari, més be ha estat, un un país colononitzat a través de la història, al igual que la resta dels països del mateix ambit cultural que l’envolten, com per exeimple el País Valencià.

    La acció de Jaume I el conqueridor (de femelles), va se més una resposta a la colonització pacífica per part dels àrabs, que va anar esdevenint en un avassallatge amb la obligatorietat de l’islam a la població no àrab, la existència de la excavitut en el món àrab, el segrests i venda d’esclaus, i que els conflictes territorials dels hereus àrabs crearen més inseguretat, migracions i morts, que el setge i la reuperació del govern àrab per part de la població autòctona dels “països” encapcelada per Jaume I. Que va establir una total convivència fins al segle XVI amb la resta la població àrab quand van ser expulsats per la la Inquisició i el Consejo de Castilla.

    I Jaume I, va voler donar independència als diferents territoris i el seu àmbit administratiu, amb total pluralitat i no en un Estat centalista a Saragossa de la Conona d’Aragó. Al meu parer en bon criteri, per que nos comportem com a bons germans, entre iguals i no amb avassallatges de uns als altres.

    Com desprès el regne d’Espanya no ha sabut respectar, la pluralitat dels pobles i les nacions que la conformen amb una actitut absolutista de vassallatge i quasi de Castella és Espanya, que deu n’hi do.

    El Principat de Catalunya el que deu fer és participar-hi, amb respecte i igualitat a la resta de països que l’envolten del mateix ambit cultural. Com per eixemple ho fan el països baixos del Benelux, o Portugal respecta a Galicia sense avasatllatges.

  3. La nació catalana són els Països Catalans, i l’objectiu indefugible és crear un Estat que englobi tots els territoris dels Països Catalans, aquesta és l’única via que tenim els catalans d’arreu dels Països Catalans per normalitzar la nostra nació a tots els nivells! 

  4. El bressol del nen, les caricies de la mare, els consells del pare, els companys de la infantesa que amb nosaltres compartiren estudis,jocs,costums; heus aci els accidents materials de la Pàtria.La Pàtria, però és molt més. És com l’ànima que ha anat forjant el sentiment que ens inspiren aquests accidents.No és pas el sentiment patri un impuls de vanaglòria del que és pròpi ni una vulgar enyorança del lloc d’on venim. És pel contrari, la solidaritat sens limits ni miraments de cap mena de tots els que ens són germans per la mateixa acollida dels mateixos ja referits accidents.La Pàtria, la formem nosaltres amb el nostre estil i el nostre comportament. A diferència de la Nació i de l’Estat que tenen factors limitats; la Pàtria ella té essència espiritual. No té pas límits per molt lluny traspassem les fronteres del poblet, de la regió o del país en conjunt. Per dur es tengui el cor, els records del passat de cadascu mai el deixen fred i insensible. Tot aquell que, per tal o qual motiu, es troba fora de casa i del seu entorn acostuma alegrar-se de topar-se amb gent com ell. Que parla com ell i que potser pensa com ell perquè ambdos han begut la mateixa rel i la mateixa cultura.La Pàtria no és pas un mot buid com preten certa teoria materialista i modernista: L’indret circumstancial on has vengut al món o on t’umples la panxa.
    La Pàtria és la teva familia i la familia dels teus germans, amics i veïns.La Familia, la teva (la meva) familia, és la pedra fonamental de la Pàtria (de la nostra Pàtria) D’allò que uns anomenarem Catalunya (Mallorca, les Illes). Altres potser l’anomenaràn Espanya , les Espanyes, Hispania o també Iberia. (El nom és el que aquí importa menys sino el sentiment i la emoció que ens provoca aquest nom).Atemptar contra la Familia és atemptar contra un mateix. És el pitjor i el més cinic dels atemptats comesos contra la Pàtria.
    Aquest atemptat no potser perdonat ni a vida present ni a vida futura.Amant nostra parla vernacla. Amant, aprofondint i estudiant la història dels nostres majors. Sent solidaris d’aquells i aquelles que l’enraonen o xerren, català, de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó. Obrint- nos un poquet més a les llengues i cultures germanes que conviuen amb nosaltres o són veïnes nostres. Fent tot això ens adonarem que Països catalans, Hispanitat, Iberisme no són conceptes buits de contingut. I que per a nosaltres la Pàtria és tot això o almenys part d’això.

    VISCA SEMPRE LA PÀTRIA! VISCA LA TEVA TERRA MARE!
    Sóna a fatxa tot això?

    La veritat, tu i tu.Me preocupa ben poc la vostra opinió "democràtica" i de critic d’esquerres.

    La respecto per educació sempre que respecteu la meva; però menysprec els vostres atacs – sense fonaments molt sovint – a la meva persona i a les meves idees.

    LA NOSTRA TERRA SÓN ELS TERRITORIS DE PARLA I GENT CATALANA

    LA NOSTRA LLENGUA ÉS LA CATALANA QUE ES PARLA DE SALSES A SANTA POLA I DE FRAGA A MAÓ SENSE OBLIDAR L’ALGUER.

    LA NOSTRA GENT ÉS AQUELLA QUE PER NAIXENÇA, VINCLES DE SANG O D’ADOPCIÓ ES SENT IDENTIFICADA AMB LA CULTURA I LA HISTÒRIA DEL NOSTRE PAIS.

    Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

    18 de gener de 2007 Dilluns de Sant Antoni

  5. Acab de sentir per Icat fm que t’han detingut. A vegades no queda més remei que plantar-se i abaixar el cap. Això és el que tu has fet assumint les conseqüències. Gestos com aquest ens donen coratge per seguir lluitant. Esper que no t’enprenyin gaire, però me tem que ara mateix et deus estar barallant amb ells per que per es seus collons que deun voler que xerris espanyol… Ja mos contaràs.

    Salut i independència!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!