Tomeu Martí

Bloc de comentaris, opinions i avisos

7 de març de 2005
General
2 comentaris

Contra l’apartheid lingüístic

A continuació reproduesc l’article publicat dissabte passat a Diari de Balears

Aquesta setmana hem viscut, a Mallorca, diverses estrenes, d’entre les quals la més lluïda ha estat la de la campanya de les anomenades «Bubotes Negres» que amb el lema «Sí a la llengua, no a l’apartheid» es dediquen a assenyalar i a denunciar les persones i les institucions que practiquen la discriminació per raons lingüístiques.

Dimarts passat actuaren a la inauguració d’IB3 i dijous en actes públics on participaven la directora i el sotsdirector de l’ens públic.

Som conscients de les connotacions i de la duresa del terme apartheid, una paraula en llengua afrikaans que serví per definir les polítiques de segregació de les poblacions no blanques practicades a la República Sud-africana entre 1948 i 1991, però avui i aquí, vivim també una situació gravíssima d’intent de segregació per raons lingüístiques dels ciutadans de les Balears.

L’accés de Jaume Matas i el seu equip d’assessors madrilenys a la presidència del Govern ha representat el major retrocés per a la llengua catalana a les Balears des de la mort del dictador Francisco Franco. Des d’aleshores ençà, no s’havien promogut des de les institucions de les Illes Balears, mesures en contra de la llengua catalana. És cert que tampoc no s’havia fet gaire cosa a favor del català, però com a mínim no s’havien impulsat normes explícitament contràries a la recuperació de la llengua pròpia de les Balears.

Entenem, doncs, que la duresa del lema és proporcional a la duresa de la persecució i criminalització promoguda pel Govern Matas.

Quan es diu no a l’apartheid lingüístic, es diu no a l’arraconament de la llengua catalana impulsat pel govern del PP; es diu no a la situació de discriminació diària que vivim els mallorquins a la nostra pròpia terra, amb la imposició de la llengua espanyola-castellana en tots els àmbits (feina, mitjans de comunicació, oci, administració espanyola…); es diu no a la segregació lingüística als centres d’ensenyament impulsada pel conseller Fiol i el seu equip; es diu no a la política de supremacia de l’espanyol-castellà damunt el català; es diu no a la marginació de la resta de llengües que es parlen a les illes Balears (al voltant de cent).

I, en definitiva es diu un no contundent i rotund a la confrontació ciutadana per raons de llengua.

Si fins ara la gran preocupació dels defensors de la llengua catalana era el seu ús social, ara cal afegir-hi la lluita en favor dels drets individuals i col·lectius dels catalanoparlants. Com va escriure Nelson Mandela, un lluitador contra tots els apartheids, amb motiu de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, «l’ideal de formular drets lingüístics és vertaderament un magnífic compromís, que ja fa temps que s’hauria d’haver dut a terme».

Cal fer pinya i treballar, cadascú des del seu àmbit, per aturar la política de liquidació de la llengua catalana a les Balears, que des del PP anomenen «de bilingüisme» i que en realitat és d’apartheid.

És l’hora de demanar-se: per què li diuen bilingüisme, quan volen dir apartheid?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!