Tomeu Martí

Bloc de comentaris, opinions i avisos

26 de novembre de 2004
General
0 comentaris

Madrid i el racisme

Article publicat a Diari de Balears el dissabte 20 de novembre

Els puc garantir per experiència pròpia que es pot ser un aficionat al futbol i viure tranquil·lament, en aquest racó de món, sense estar gaire informat de l’actualitat de la selecció espanyola de futbol, sense saber (ni importar-nos) els seus darrers resultats o els jugadors que han estat triats pel seleccionador d’aquell país, que, això sí que ho sabem, és en Luis Aragonés. Malgrat això, el darrer partit de la selecció espanyola no ha passat inadvertit a, gairebé, cap lloc del Planeta. Sembla que, al món, s’han adonat d’allò que nosaltres ja sabíem i patíem des de fa molts anys: a Madrid hi ha un gran nombre de racistes. A l’esperpèntica cridòria xenòfoba d’Aragonés, s’hi ha de sumar el patètic espectacle retransmès per televisió, en el qual es podia veure i sentir la majoria de públic de l’estadi Santiago Bernabéu imitant el so de les moneies cada vedada que jugadors negres com Ashley Cole, Shaun Wright, Philips o Jermain Defoe tocaven la pilota.

Que aquesta vegada ho hagin pogut veure a tot el món i que el govern britànic s’hagi mostrat regirat pels fets, no vol dir que aquests siguin nous. Ni que ens vénguin de nou.

Fa uns anys, quan acompanyava el Mallorca en els seus partits fora de casa, vaig anar a Madrid i vaig aprofitar per visitar un amic que vivia a la capital espanyola. Quan s’acostava l’hora del partit i aprofitant que érem a prop de l’estadi madridista, el meu amic s’oferí a acompanyar-m’hi, però m’advertí: «val més que no parlem, perquè si ens senten parlar en català, no seríem els primers a rebre una pallissa». Vaig quedar de pedra.

Aquesta anècdota, tan certa com, possiblement, fútil, no és l’única experiència que parla a les clares del racisme anticatalà instal·lat en àmplies capes de la població madrilenya.

Podem llegir diàriament opinions i suposades informacions que supuren racisme anticatalà per tots costats. Cada dia podem escoltar els aiatol·làs de l’anticatalanisme més visceral, xenòfob i recalcitrant predicar la guerra santa contra tot allò que sigui sospitós de ser català des dels minarets dels seus programes de ràdio i televisió.

El racisme és en alguns aficionats al futbol i en alguns professionals de la manipulació, però també a les lleis i normes que regeixen l’estat.

Recordem només que al Congrés dels Diputats es prohibeix parlar en català…

És possible que a qualcú li hagi vengut de nou la imatge d’una bona part del públic del Santiago Bernabéu fent la moneia i proferint insults racistes, però als mallorquins no ens pot sobtar, estam avesats a ser rebuts a aquell recinte esportiu amb bots i crits de «polaco el que no bote».

Per ventura hi hagi qualcú que hagi obert els ulls aquests dies, però fa molts anys que al fons sud de l’estadi del Reial Madrid s’exhibeix tot tipus de simbologia franquista, feixista, nazi i racista.

Potser el senyor Blair s’hagi quedat sorprès en veure que a un recinte esportiu de la Unió Europea passin coses com les que va veure dimecres passat, però cap català no pot mostrar estranyesa per uns fets tan habituals.

Tots guardam a la retina de la memòria les imatges d’un president del club propietari de l’estadi Santiago Bernabéu botant i cridant, juntament amb una dotzena més d’exaltats, allò de «polaco el que no bote».

Sembla que aquesta darrera demostració de racisme pot afectar, com no pot ser d’altra manera, molt negativament la candidatura de Madrid com a seu dels Jocs Olímpics de l’any 2012.

I de retruc Mallorca, que ja sabem que per a les elits madrilenyes, és la seva platja.

I per als més bufes, la seva piscina particular.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!