LA VIA SÀNSCRITA

ETAPA 2 - Amb T. L. Ferros

LLUMINOSA NIT – RIG VEDA X.127 (PANDÈMIA 3)

Deixa un comentari

Vestida de festa, se’ns ha apropat la Deessa Nit; s’ho mira tot amb els seus milers d’esguards.

Immortal, omple l’ampli espai entre la Terra i el Cel, les fondàries i les alçades. Amb la seva llum esborra les onades de foscor.

S’acosta a l’Alba, a la seva germana, i li deixa el lloc; la foscor es va esvaint.

“T’has atansat avui a nosaltres. Tornem a casa, a reposar, com ocells que van a l’arbre.”

– Els vilatans han anat a les seves llars com els animals amb potes i els que tenen ales i fins i tot els falcons que tot ho persegueixen.-

“Allunya la lloba i el llop, allunya el lladre. Oh Nit plena d’onades, que ens sigui fàcil creuar-te!

Foscor – densa, negra, acolorida – has vingut a mi. Matinada, cancel·la la com si fossin deutes!

T’he portat aquesta cançó com el pastor du el ramat. Acull-la, Nit, filla del Cel; accepta aquest elogi com si fos ofert a un conqueridor.”

L’himne 127 del desè llibre del Rig Veda és l’únic entre els 1.125 cants del recull que tracta el tema de la nit. Benigne i positiu, ens la presenta il·luminada per milers d’estels, acostant-se a l’alba i al nou dia, a la certesa de la llum.

(Es tracta d’una nit lluminosa, que referma la seguretat en la represa, per cert.)

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 20 de novembre de 2020 per toni-f

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *