LA VIA SÀNSCRITA

ETAPA 2 - Amb T. L. Ferros

RIGVEDA: LA SAVIESA MÉS ANTIGA

Deixa un comentari
Al començament, hi ha el començament del Rigveda. És a dir, aquests versos:

Glorifico Agni, capdavanter,
l’oficiant del sacrifici,
l’oferent de l’oblació,
el millor donant de riqueses.

I després, fins arribar a aquest bloc, tota la resta.

Però, poc a poc: al començament – pel que fa a la literatura indoeuropea, per tant, a la “nostra” literatura – hi ha el Rigveda o veda (saviesa) dels versos (rig), que s’inicia efectivament amb les línies de les que proposo una traducció més amunt i que conté la primera mostra literària en qualsevol llengua de la gran família indoeuropea, de la que també formen part el grec, el llatí, el català, etc.

La datació del Rigveda és – a banda de probablement supèrflua – una tasca impossible: no hi referències. Dades astronòmiques extretes del propi text permeten sostenir-ne una antiguitat de cinc o sis-mil anys; d’altres, més conservadors, avancen l’hipòtesi de mil-cinc-cents anys aC.

(A la continuació d’aquest article, segueixo donant dades sobre el Rigveda i proposo la traduccció d’un nou fragment…)

En qualsevol cas, es tracta d’un recull d’himnes transmesos per tradició oral i que, per tant, existien abans de ser escrits. La majoria estan adreçats als déus del panteó vèdic (Brahman, Vishnu, Shiva…), però també n’hi ha força de profans, sobre els esdeveniments quotidians dels qui els van compondre i escoltar.

Els himnes estan agrupats en deu llibres – o “mandales” – que corresponen a deu escoles, grups o famílies sacerdotals. A cada llibre, que conté un nombre variable d’himnes, hi estan aplegats per nombre de composicions dedicades a cada divinitat i per tipus d’estrofa. Es tracat d’un total de mil-vint-i-vuit himnes, molts dels quals d’una gran bellesa.

Sigui com sigui, reflecteixen una societat culta, vinculada a la natura, que observa, intenta comprendre i explicar i que, finalment, divinitza. Es tracta d’un poble ben organitzat i amb un savi equilibri entre els valors ètics i familiars, per una banda, i la recerca del benestar, per l’altra.

Els primers versos recollits al começament d’aquest text ho denoten: Agni – el déu del foc – és honorat, assimilat als sacerdots i proclamat “el millor donant de riqueses”.

Set estrofes més avall, al final de l’himne, en uns versos plens d’afecte familiar, aquesta afirmació queda més clara, encara:

Per tant, Agni,
a nosaltres, pare i fill,
sigue’ns propici i dóna’ns benestar.

Continuem.

Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura vèdica el 15 de maig de 2012 per toni-f

  1. Podríem dir que molts aspectes de la cultura vèdica, com la pràctica del ioga, la meditació, els mantres o l’ajurveda ja podien trobar-se en els versos del Rigveda???

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *