Cague’n l’orri

Deixa un comentari

                                        … a l’avi.

Tinc el cor buit

dels versos que vaig escriure a la teua vora

sabent-te a la meitat i volent-te del tot.

 

Però la voluntat res no determina.

I tu no et vas permetre mai manar ningú,

i menys la mort.

 

L’aixeta del teu temps ja no degota.

A la impensada s’ha afeblit en un plor invisible,

discret, sense concessions al destorb.

 

Alenades punxants de resignació han dit adéu.

I he rebut l’últim bes d’aquells ulls esgotats

de tant desitjar que el comiat acabés ja.

 

Deixa’m tranquil, vida!

I de tan bo que ets,

no ha pogut defugir les teues pregàries.

 

Cague’n l’orri, avi,

tinc el cor buit…

Aquesta entrada s'ha publicat en Vivències el 9 de gener de 2013 per verorosello

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *