Tota la mar

Deixa un comentari

L’estiu és vol de papers durant l’estudi matutí a la terrassa.

És processó de formigues enfeinades fent cap al seu cau.

És l’olor de pinassa mullada.

És les nostres suors apegades i barrejades.

És festes populars i combatives.

És sol que t’abraça i t’asfixia.

És l’Eixample en suspens.

És esgargamellar-nos a cantar ‘Flor de primavera’ carretera enllà enmig d’un paratge provençal.

És cinema a la fresca.

És ungles pintades de roig.

                                               […i és més…]

L’estiu és cosquerolles, que són més agradoses que cosquerelles i pessigolles alhora.

És Antònia Font.

És lluitar amb la força del vent quan marxem amb moto a qualsevol cala perduda.

És combinat i és brindis amb els imprescindibles.

És sempre aviat.

És copsar de cua d’ull com fas la migdiada i tornar serena a la història que tinc entre mans.

És vermut sense horari de diumenge.

És portes i finestres obertes de bat a bat.

És concert improvisat a Sol.

És tornar a casa.

 

L’estiu és tota la mar que hi ha dins dels teus ulls i no abaste a amidar.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cabòries el 29 de juliol de 2013 per verorosello

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *