Treballant la sostenibilitat

Un altre món és possible si ens impliquem i lluitem per ell. El bloc d'en Vicent Sansano.

28 de febrer de 2014
General
0 comentaris

Alonso i la doctrina Blasco

(Publicada al diari Información a l’abril de 2013)

A Rafael Blasco Castany ex-conseller, entre d’altres, d’urbanisme, obres públiques i territori, tant amb el PSPV com amb el PP, i actualment imputat per delictes diversos, se li atribueix el haver imposat un estil de gestió del territori que es conegut  entre els professionals del ram com “doctrina Blasco”. Una manera de gestionar el territori que des del Consell s’ha estés a bona part dels municipis valencians i que està en l’origen de molts del casos de corrupció que coneixem, alguns dels quals estan sent investigats pels tribunals de justícia i d’altres ja han estat jutjats i condemnats. El mateix Blasco ha estat objecte de múltiples denuncies en aquest sentit i, per una d’elles, va ser destituït pel President Lerma; tot i que després el tribunal va haver d’anular les proves que l’incriminaven. Aquest estil Blasco arriba ara a Elx de la ma de l’actual equip de govern a l’Ajuntament.

Els valencians i les valencianes tenim una legislació urbanística ben orientada i ben articulada; i tenim també uns professionals al capdavant de les administracions altament qualificats per aplicar-la i de gran integritat ètica i moral. Massa legislació i massa professionalitat deuen pensar alguns responsables polítics que, davant d’això, s’agarren a les excepcions i altres figures singulars que preveu la legislació, per a la gestió administrativa del dia a dia. En general se fa un ús pervers dels PAI (Pla d’Actuació Integrada),  les ATE (Actuació Territorial Estratègica) i els PE (Pla Especial), la tramitació dels quals se sol encarregar a empreses externes que fan les mateixes funcions que poden fer els funcionaris, però sense els deguts controls. D’eixa manera, aquestes empreses fan els informes que el polític espera que facen, sense les objeccions legals o administratives que podrien posar els funcionaris de torn a sou de  l’administració i de contrastada independència i solvència professional. De fet, d’ací –d’aquesta independència- ve bona part de l’animadversió de certs polítics cap al funcionariat.

La perversió d’aquesta manera de procedir consisteix en agafar-se, de manera rutinària, a alguna d’aquestes figures excepcionals per a “colar” el que interesse en cada lloc i moment. Encara que siga contrari a l’esperit de la llei. Per exemple, fer un PEP (Pla Especial de Protecció) per a desprotegir allò que eixe PEP, aparentment, pretén protegir. Eixe és el cas del PEP del PNM del Clot deGalvany que està tramitant  ara mateix l’Ajuntament d’Elx. Amb ell, en lloc de millorar la protecció, se desprotegix una part del que actualment està protegit per la llei. Això és el que Compromís va denunciar fa ja gairebé 4 mesos i encara estem esperant una explicació per part de la nostra alcaldessa. Jo mateix vaig publicar una tribuna (Què amaga el PEP del Clot de Galvany?, Información, 13/01/2013) en la que demanava explicacions i transparència a l’alcaldessa d’Elx. Explicacions que fins ara han rebut la callada per resposta.

Per això tornem, i tornarem les vegades que faça falta, amb la nostra denuncia. Exigim que  Alonso explique el per què de la requalificació encoberta que vol fer al Clot de Galvany. Per què s’ha triat precisament una figura urbanística tan poc adient com un PEP per a fer-la?  Per què no explica clarament quines són les raons urbanístiques, socials, ecològiques, etc. que aconsellen aquesta requalificació? Per què aquesta vehemència per afavorir els interessos d’una determinada promotora immobiliària? A més d’això, demanem també als partits en l’oposició a l’Ajuntament d’Elx que se pronuncien sobre aquest tema, perquè amb el seu silenci estan certificant aquesta manera d’actuar. Que no ens vinguen després dient que no sabien o que no se’n van adonar. Cal que parlen ara, abans de que se consume aquest espoli.

No podem esperar a que se consumen els fets per a lamentar-nos després. Després aquesta  atrocitat ja no tindrà remei. Cal demanar rigor i transparència ara. L’alcaldessa està obligada a donar-la. No pot seguir ignorant aquesta petició. Perquè els ciutadans volem saber. Volem decidir les polítiques que ens afecten. No volem que siguen les promotores immobiliàries les que ordenen el territori. Volem decidir nosaltres. Perquè nosaltres som els que paguem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!