Treballant la sostenibilitat

Un altre món és possible si ens impliquem i lluitem per ell. El bloc d'en Vicent Sansano.

21 d'agost de 2012
0 comentaris

La reforma de la llei de costes: un retrocés insostenible.

La reforma de la Llei de Costes que prepara el govern representa un gran pas enrere en la protecció del litoral. Perquè més que a corregir els dèficits de la llei actual, sembla encaminada a desprotegir elements actualment protegits per afavorir la continuació de la bombolla immobiliària. A més, s’oblida de les consequêncies del canvi climàtic i s’oblida també de la protecció dels ecosistemes litorals.

Fa unes setmanes el Ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va presentar davant el Consell de Ministres l’Avant-projecte de Llei d’Ús Sostenible del Litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes. S’iniciava així la informació pública i la tramitació d’aquesta important modificació de la Llei de Costes vigent en l’actualitat. De l’anàlisi d’aquest avant-projecte s’arriba a la coclussió de que la reforma anunciada representa un important retrocés en relació a la sostenibilitat del nostre litoral. Faig aquesta afirmació basant-me en tres aspectes que he pres en consideració.

En primer lloc, fent un repás a les modificacions que s’introdueixen en l’articulat de la llei actual, s’observa que bona part d’elles van dirigides a rebaixar els nivells de protecció dels diferents elements que configuren la costa, amb la finalitat de consolidar aprofitaments existents, que no garantia la llei vigent en l’actualitat, i a possibilitar-ne altres de nous. Així per exemple, se limita la protecció de les dunes a aquelles que tinguen un “origen natural” i s’aplica la protecció que la llei els atorga “fins el límit que resulte necessari per a garantir la viabilitat de la platja i la defensa de la costa”. Davant d’això no podem menys que preguntar-nos: què és el que la nova llei de costes considera una duna d’origen no natural? Quin origen tenen eixes dunes? Quines són? Qui està facultat, segons la nova llei, per a decidir quina duna és d’origen natural i quina no ho és? I fins on arriba el “límit necessari per garantir la viabilitat de la platja i la defensa de la costa”?

D’altra banda, s’exclou de la protecció “els terrenys inundats artificial i controladament”. No se fa cap menció a les obres de drenatge realitzades al llarg dels segles i tendents a la dessecació d’amples zones litorals, per exemple al Baix Vinalopó i el Baix Segura. Això obre la porta a la dessecació i posterior urbanització de les explotacions salineres actuals, com per exemple les salines de Santa PolaLa Mata o Torrevella. En aquest cas, previa modificació de la legislació autonòmica que les protegeix.

S’autoritza la construcció d’urbanitzacions amb canals marins que estan expressament prohibides en la llei actual. Urbanitzacions com Empúria Brava, amplament denunciada en el seu dia pels greus impactes ecològics que va suposar i que segueix exercint en l’actualitat. Urbanitzacions com la fallida “Laqo de Elche” que s’intentava alçar al Clot de Galvany i que tan polèmica resultà el seu dia.

S’amplia el període de les concessions d’explotació i edificació dins el domini maritimo-terrestre dels 30 anys que preveu la llei actual, fins els 75 anys. I s’autoritza la venda d’aquestes concessions, que està expressament prohibida en la llei actual. Conseqüentment, les concessions actuals a les vivendes en primera línia de costa, com per exemple els Arenals del Sol a Elx, que expiraven en 2018, queden prorrogades fins el 2063 i podran ser venudes pels seus propietaris.I així un llarg llistat de modificacions tendents a desprotegir la costa i que, en alguns casos, pensem que, més que mesures de protecció real, representen  una invitació a la ocupació i la consegüent destrucció del medi natural.

El segon aspecte que hem pres en consideració ha estat l’anàlisi de les mesures que prendrà la nova llei per a protegir les costes front al canvi climàtic, que quan s’elaborà la llei actual sols era una hipòtesi científica, però que avui dia és una realitat amplament contrastada i confirmada. Per a la nostra sorpresa, el canvi climàtic no és mencionat ni una sola vegada ni, en conseqüència, se pren cap mesura per a protegir les costes, o les concessions i inversions que s’hi facen, front aquest.

Avui dia sabem que el canvi climàtic és un procés imparable que va a condicionar molts aspectes de la nostra vida i que en el cas de les costes es tradueix un augment del nivell del mar. Aquest augment s’estima que és en l’actualitat de poc menys d’uns 3mm/any per a les costes mediterrànies de la península Ibèrica i les Illes Balears. Això serà, si fa no fa i si tot segueix al ritme actual, un augment d’uns 50 cm a finals del present segle. Una xifra molt important si tenim en compte que en platges de pendents suaus com les de la nostra comarca i les de la major part del País Valencià, es perd un metre de platja per cada centímetre que puja el nivell del mar.

Sembla evident, per tant, que si es fa una reforma de la llei que ha de protegir les nostres costes i els seus valors ecològics, ambientals, paisatgístics i turístics, es tinguen molt en compte els importants canvis que van a experimentar al llarg de les properes dècades, amb la finalitat de preservar els seus valors i amb la finalitat també d’evitar la construcció d’infraestructures, o vivendes o altres tipus d’instal·lacions que en pocs anys es veurien afectades pels canvis esmentats i acabarien arruïnant-les o farien necessàries inversions molt costoses per a mantenir-les si fos possible.

Finalment hem analitzat les referències al medi natural i hem observat que en cap moment es fa referència a la protecció de la dinàmica geològica i ecològica que condiciona l’evolució de les costes i la viabilitat d’alguns dels seus elements, com ara les platges. Cap referència, per exemple, a la protecció de les platges front a les interferències que puguen representar les construccions u altres activitats autoritzades sobre la dinàmica litoral o les praderes de posidònia que mantenen funcionals les platges. Cap referència tampoc a la gestió de les platges per part dels ajuntaments, els usos que s’autoritzen (bany, festes diürnes o nocturnes, ocupació de l’espai, etc.) i els serveis que comporten (dutxes, neteja, passeres de fusta, etc.). Creiem que donada la intensitat de l’ocupació de la majoria d’aquests espais durant bona part de l’any, es fa imprescindible la seua regulació, des de la pròpia llei marc, de la que després derivarà la legislació subsidiària.

Per tot això, considerem que aquesta reforma tan sols se fa per a tractar de seguir alimentant la bombolla immobiliària que tant de mal ens està fent; i que alguns inconscients de ment malaltissa, incapaços de veure la realitat, pretenen que torne a ser una realitat, per a seguir enriquint-se a costa de d’empobrir-nos encara més a la resta. El Sr. Arias Cañete, amb aquesta reforma, sembla més el ministre de foment que el ministre del medi ambient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!